L’immoble original era una petita residència de 64m2 i planta quadrada de 8×8, situada en un context urbà, entre mitgeres i envoltada per grans edificis plurifamiliars. Es reforma la totalitat de l’habitatge, mantenint l’envoltant original. La disciplinada construcció tradicional del país, de grans murs de càrrega, petites obertures, espais fragmentats i poc lluminosos, havien de convertir-se en un habitatge contemporani de 3 plantes i soterrani, composta per grans espais diàfans, lluminosos.

L’accés a l’habitatge s’efectua per una escala lateral i s’accedeix a la planta principal, on apareix un doble espai, obert totalment cap a l’exterior, gràcies als grans paraments de vidre a la façana principal i un jardí interior que fragmenta i amplia la relació interior-exterior. Els antics murs de pedra es recuperen a les zones comunes de l’habitatge i són el fil conductor entre les plantes. Seguint la paret de pedra existent s’arriba a la planta primera on aquesta l’estudi obert al doble espai i l’habitació principal. A la planta superior es troba la zona destinada als més petits, amb dues habitacions, un zona estudi, zona de jocs i una terrassa.

El paviment és de roure natural, exceptuant les zones humides. Els porticons de fusta de pi, s’interpreten com a grans cortines de fusta que filtren i tamisen la llum el seu interior. L’escala apareix com un element escultòric, de geometria orgànica i que pretén evocar la natura que ens envolta.

Des de l’exterior, amb la geometria perimetral inicial intacta, el volum es presenta com un element continu negre, que realça les qualitats d’un volum pur que pretén desaparèixer en la nit.