Fent atenció a la sensibilitat del programa, s’ha buscat fer una arquitectura inclusiva amb uns espais de recolliment i trobada.
El tractament de la llum, zenital i indirecta, els espais verds interiors i els filtres existents des de l’accés principal, donen major serenor i busquen el procés de reflexió durant el recorregut i estància dins l’edifici.
L’edifici, de base compacta, com una roca, parteix d’un volum massís que, igual que les roques els hi passa amb el desgel, s’obra mitjançant unes escletxes per tal d’esdevenir un nou volum, permeable i interior.
Aquest volum resultant, format per tres cossos principals, separats per patis de llum interiors, en forma d’escletxa a la coberta, s’integra en l’entorn com una roca que sobresurt lleugerament del terreny.
Aquest volum, petri per definició, busca amb el material de pedra homogeni de façanes, coberta i paviment exterior no sobresortir en l’entorn pròxim, concepte que especialment busca la proposta presentada, de manera que l’edifici sigui un volum que interioritza l’espai, fent un paral·lelisme amb el programa que l’ocupa.
Les escletxes en coberta permeten una obertura cap al cel des de l’interior de les sales i el pati exterior, de manera que la espiritualitat del moment quedi remarcada, mitjançant uns espais de recollida, reflexió i serenor.
Els elements verds – arbres o elements de jardí- busquen treballar amb el component emocional i sensitiu dels ocupants de l’edifici, de manera que recordi el cercle vital de la natura.
Aquestes escletxes, tenen un component tècnic i simbòlic al mateix temps. Tenen la funció de façana ventilada i coixí tèrmic, al mateix temps que permeten il·luminar amb llum natural.