EXPERIÈNCIA ORGÀNICA: FLUIDESA I DINAMISME
L’objectiu de la intervenció era transformar un antic hotel en un centre universitari de primer grau.
S’abandona el clàssic esquema linial de passadís per donar pas a un concepte nou de fluïdesa de l’espai que permet a l’usuari experimentar la totalitat de l’edifici. Cada espai connecta aquí i allà, però sempre mantenint la seva pròpia intimitat. Una interrelació dels diferents usos del centre permet convertir-lo en un espai fluïd i voluminós, on s’accentua l’experiència del lloc.
L’immoble original era un establiment hoteler de més de mig segle d’història situat al principal eix comercial de la capital. Format per dos construccions diferents, l’entrada principal de l’hotel s’efectuava pel carrer Pau Casals, amb una sortida d’emergència per la façana del costat de l’Avinguda Meritxell. L’edifici constava de PB+5 i terrassa, i un soterrani en una de les construccions on s’hi ubicaven les cuines i el menjador de l’antic hotel. Amb una planta de 600 m2, de forma poligonal i poca alçada per planta, la il·luminació entrava a través de les dues façanes principals i dels patis interiors que permetien il·luminar el centre de la planta, mentres que la comunicació interior s’efectuava per una única escala.
La seva distribució consistia en espais fragmentats a mode d’habitacions, amb molt poca il·luminació natural, i un sistema estrucural de murs de càrrega que limitaven els espais i les circulacions. Un edifici amb espais poc il·luminats i estrets, poc adients per a l’ús universitari i sanitari en què s’havia de convertir.
Amb aquests antecedents, es planteja l’encàrrec de transformar i reformar la totalitat de l’edifici creant un centre universitari vanguardista i innovador. La disciplinada construcció tradicional del país, de grans murs de càrrega, obertures petites, espais fragmentats i poc lluminosos, s’havia de convertir en un centre universitari de primer ordre, una cafeteria, una residència per a estudiants i un centre odontològic.
La proposta busca trencar completament amb aquesta imatge estàtica i transformar-la en quelcom absolutament oposat, adaptat a les necessitats dels nous usos a albergar. D’aquesta manera, es busca una solució formal senzilla capaç de transformar l’espai fragmentat en grans sales diàfanes, espais amplis i recorreguts infinits. S’opta per una cinta continua que esquiva els murs de càrrega i recorre l’edifici generant espais fluids i connexions visuals en tota la planta. Es busca que l’usuari experimenti tot l’edifici en qualsevol dels espais on es trobi, crear relacions de profunditat i de proximitat i deixar lliure la intuïció de cadascú.
S’ha procedit a enderrocar totalment les divisions en les zones destinades a ús docent i sanitari, on s’ha construït una escala nova, i l’estructura interior de les parets de càrrega s’ha substituït per grans pòrtics metàl·lics, que permeten obtenir un espai més dinàmic i fluid en planta, els patis interiors s’han potenciat per tal d’obtenir un efecte multiplicador de llum en els recorreguts. En la zona destinada a residència, s’ha mantingut al màxim la distribució existent, que s’estructura a partir de les grans sales d’ús comú. La comunicació entre la residència i la resta de l’edifici s’efectua mitjançant la reconversió de l’escala i l’ascensor antics, així i com mitjançant la instal·lació d’un ascensor nou que comunica els espais.
L’accés al centre s’efectua pel carrer Pau Casals, on s’hi ubicarà la cafeteria, a partir d’un rebedor i distribuïdor ampli que comunica amb la primera planta. En aquesta planta s’hi troba la clínica odontològica privada, així com la futura clínica universitària. El recorregut entre els dos centres s’efectua per un espai fluid i dinàmic que es va dilatant i comprimint per deixar lloc a diferents usos en aquests espais intersticials, estructurats a partir d’un gran pati de llums. La clínica odontológica està composta per 6 centres de treball, que s’estructuren a partir d’un gran mur de formigó, necessari per poder realitzar els estintolaments estructurals en els murs de càrrega de les plantes superiors.
La segona planta està destinada a l’aulari del centre universitari, ocupada actualment per l’aula magna, que es pot dividir en funció de les necessitats per tal d’obtenir diversos espais docents. En les fases següents s’ampliaran les aules tècniques i teòriques cap al costat de l’edifici que dóna a l’avinguda Meritxell.
La llum es potencia gràcies als paraments de color blanc pur, que permeten una reflexió constant de la llum que entra pels patis interiors.
Les geometríes corbes dels recorreguts, coronades per línies de llum amb LEDs accentuen la sensació de fluïdesa i dinamisme de l’espai, al mateix temps que l’amplien. El paviment continu ajuda a crear aquesta sensació dinàmica i de continuïtat.
La geometria corba dels espais s’accentúa mitjançant l’escala nova, que apareix com a element vertebrador, i que s’interpreta com un element escultòric, de geometria orgànica que pretén reforçar la sensació d’espai infinit i dinàmic que caracteritza el projecte.
La façana del carrer Pau Casals, realitzada mitjançant un sistema de mur cortina, i amb una composició de franges en alçat, vol recordar l’imaginari de la façana antiga i, al
mateix temps, provocar un gran contrast entre els espais interiors orgànics i la ortogonalitat de la façana, que permet insinuar certs espais interiors degut a la permeabilitat del vidre.
Constructivament, s’ha executat un projecte de gran exigència tècnica. Ja que per arribar a la imatge d’un edifici avantguardista, demanda del promotor, s’ha procedit a modificar gran part dels elements estructurals de paret de càrrega per conver-tir-los en un nou sistema estructural de pòrtics, formats per bigues cosides als murs existents i per pilars metàl·lics que es recolzen sobre les grans bigues existents, de formigó armat, que es troben al sostre de la planta baixa. Cal afegir que s’ha dut a terme tota la intervenció sense accedir als locals comercials, ja que aquests es troben en funcionament.
S’ha tingut molt en compte el consum energètic de l’edifici. Per tal de minimitzar-lo, s’han renovat completament les fusteries exteriors, que compten amb perfileries d’alumini amb trencament de pont tèrmic i vidrats calculats per tal d’obtenir el màxim rendiment solar, així com minimitzar les pèrdues calòriques a traves dels mateixos. Totes les façanes i les parets mitgeres s’han aïllat amb llanes d’alta densitat, i s’ha treballat el detall d’execució en les trobades amb l’exterior per tal de
minorar els ponts tèrmics existents.
D’aquesta manera s’obté un grau de confort òptim a partir dels interiors i els exteriors envoltants.
El sistema de generació de calefacció i d’aigua calenta és mitjançant una bomba de calor de baix rendiment, que permet estalvis importants amb un sistema d’aïllament tèrmic com el proposat.